dimecres, 2 d’octubre del 2013



Un rerafons de núvols desdibuixa
l'horitzó de muntanyes. Volen baix
els gavians i aletegen feixucs
en l'aire dens.
 
 
Miquel Martí i Pol
 
SUITE DE PARLAVÀ
Publicat per a

6 comentaris:

  1. luis2 d’octubre del 2013, a les 10:43

    Pura poesía Xavi.
    Un cielo que lejos de asustar atrae la mirada y uno siente deseos de más tiempo de contemplación.
    Un abrazo

    ResponElimina
  2. xavi2 d’octubre del 2013, a les 15:05

    Gràcias Luis, hayer por la mañana desde el trabojo tenia este cielo tant spectacular , no podia desaprobechar una cosa asi.

    Un abrazo

    ResponElimina
  3. josep2 d’octubre del 2013, a les 15:18

    Un cel realment impressionant!!
    Una abraçada Xavi

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavi2 d’octubre del 2013, a les 19:56

      Gràcies Josep, un cel aixì dona moltes possiblitats .

      Una abraçada

      Elimina
  4. Ramon Pruneda2 d’octubre del 2013, a les 18:48

    Sensació de espectacular solitut quasi dramàtica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavi2 d’octubre del 2013, a les 19:58

      Un cel tant gran i nosaltres tant petits es facil de tenir aquesta sensacio.

      Una abraçada

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)